Reflexionant, donant una visió més profunda i contrastant
amb la teoria, puc dir que és important, que hi hagi una bona arribada i acollida.
Ja que ens pot beneficiar i ajudar al llarg de la jornada, però sobretot ajuda
als infants a estar més segurs.
Hem de recuperar el valor de lo quotidià, per
molt que la seva aparença sigui senzilla perquè cada moment és important i
educatiu. Aquest instant ens pot oferir grans oportunitats i aprenentatges tant
pels infants i els mestres.
L’arribada de l’infant a l’escola, el fet d’acomiadar-se
del familiar que l’acompanya i d’iniciar la seva jornada al centre, és un
moment que té una gran influència en el dia a dia.
És un dels moments claus del dia, en què es
porten a terme les rutines és l’arribada a l’escola. Un instant molt important
emocionalment per l’infant, ja que es dóna la separació de la família i això
repercuteix en la seva manera d’estar i de començar el dia.
Segons Prado Paz, M. que és educadora infantil i
social, ens diu que els mestes hem de desenvolupar una série de destreses i
competències. Una d’elles és la competència relacional, que tot mestre ha de
tenir per tal de cobrir les necessitat dels docent que es presenten dia a dia.
Aquestes destreses ens serveixen per relacionar-nos amb els infants, familíes,
mestres, etc. com també ens ajuden a entendre i a respectar a cada subjecte. D’aquesta
manera podem atendre a les necessitats de cada persona, respectant l’ètica professional
de cadascú. Per tant, tot aquest procés requereix un gran aprenentatge, on els
mestres han d’anar adquirint un nivell d’empatia, extroversió, compromís, responsabilitat
i perspicàcia professional.
Com a mestres, hem d’acollir als infants i
familiars d’una manera propera, càlida i familiar. Ja que cada infant i família
ho viu d’una manera diferent, amb preocupació, alegria, nervis etc. Ja que es
produeix una separació entre familia-infant. Per tant hi ha que tenir especial
tacte amb aquest procés. Una bona manera de rebre a l’infant és posar-se a la
seva alçada, per tal de crear un vincle més proper. Això ens ajuda a fer la
primera pressa de contacte, visual, corporal i verbal. Ha de ser un moment
relaxat i de confiança en el que es sol donar un diàleg amb la família i aquest
fet és important pel infant, ja que es crea un vincle entre famíla-infant-mestre.
Per tant hi ha que prepara les condicions per
poder estar tranquils, atendre a cada infant i família quan arriba. Seria
convenient que l’entrada fos gradual, ja
que facilita el procés pensant amb una flexibilitat horària. Això ens dóna
temps per atendre millor els infants i als familiars, sense aglomeracions,
poder parlar tranquil·lament, escoltant les seves preocupacions i neguits,
explicant per exemple a quina hora el vindran a cercar, qui el vindrà a cercar,
com va passar el dia, etc.
Després d’aquest moment, ve el retrobament o la
rotllana amb el grup-classe. Un moment on es conversa, observem si tots els
companys han vingut a classe, explicam les coses que ens interessen, etc.
És un moment familiar i càlid, on tothom es sent
acollit, identificat i valorat en la seva totalitat.
He utilitzat aquestes dues competències,
perquè he fet una recerca intentant contrastar i justificant la realitat amb la
teoria. Com també, he identificat les meves creences i contrastat amb els marcs teòrics.
2.2 Identifica les pròpies creences i
concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats
que observa al centre
4.1Identifica els marcs teòrics que
justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula.
Bibliografia
Guix d’Infantil | núm. 59 | gener 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada