dimecres, 27 de març de 2013

REFLEXIÓ SOBRE EL MOMENT DE L’ARRIBADA ( activitat mòdul 3).


Reflexionant, donant una visió més profunda i contrastant amb la teoria, puc dir que és important, que hi hagi una bona arribada i acollida. Ja que ens pot beneficiar i ajudar al llarg de la jornada, però sobretot ajuda als infants a estar més segurs.
Hem de recuperar el valor de lo quotidià, per molt que la seva aparença sigui senzilla perquè cada moment és important i educatiu. Aquest instant ens pot oferir grans oportunitats i aprenentatges tant pels infants i els mestres.
L’arribada de l’infant a l’escola, el fet d’acomiadar-se del familiar que l’acompanya i d’iniciar la seva jornada al centre, és un moment que té una gran influència en el dia a dia.
És un dels moments claus del dia, en què es porten a terme les rutines és l’arribada a l’escola. Un instant molt important emocionalment per l’infant, ja que es dóna la separació de la família i això repercuteix en la seva manera d’estar i de començar el dia.
Segons Prado Paz, M. que és educadora infantil i social, ens diu que els mestes hem de desenvolupar una série de destreses i competències. Una d’elles és la competència relacional, que tot mestre ha de tenir per tal de cobrir les necessitat dels docent que es presenten dia a dia. Aquestes destreses ens serveixen per relacionar-nos amb els infants, familíes, mestres, etc. com també ens ajuden a entendre i a respectar a cada subjecte. D’aquesta manera podem atendre a les necessitats de cada persona, respectant l’ètica professional de cadascú. Per tant, tot aquest procés requereix un gran aprenentatge, on els mestres han d’anar adquirint un nivell d’empatia, extroversió, compromís, responsabilitat i perspicàcia professional.
Com a mestres, hem d’acollir als infants i familiars d’una manera propera, càlida i familiar. Ja que cada infant i família ho viu d’una manera diferent, amb preocupació, alegria, nervis etc. Ja que es produeix una separació entre familia-infant. Per tant hi ha que tenir especial tacte amb aquest procés. Una bona manera de rebre a l’infant és posar-se a la seva alçada, per tal de crear un vincle més proper. Això ens ajuda a fer la primera pressa de contacte, visual, corporal i verbal. Ha de ser un moment relaxat i de confiança en el que es sol donar un diàleg amb la família i aquest fet és important pel infant, ja que es crea un vincle entre famíla-infant-mestre.
Per tant hi ha que prepara les condicions per poder estar tranquils, atendre a cada infant i família quan arriba. Seria convenient que  l’entrada fos gradual, ja que facilita el procés pensant amb una flexibilitat horària. Això ens dóna temps per atendre millor els infants i als familiars, sense aglomeracions, poder parlar tranquil·lament, escoltant les seves preocupacions i neguits, explicant per exemple a quina hora el vindran a cercar, qui el vindrà a cercar, com va passar el dia, etc.
Després d’aquest moment, ve el retrobament o la rotllana amb el grup-classe. Un moment on es conversa, observem si tots els companys han vingut a classe, explicam les coses que ens interessen, etc.
És un moment familiar i càlid, on tothom es sent acollit, identificat i valorat en la seva totalitat.

He utilitzat aquestes dues competències, perquè he fet una recerca intentant contrastar i justificant la realitat amb la teoria. Com també, he identificat les meves creences i contrastat amb  els marcs teòrics.
2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre
4.1Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula.

Bibliografia
Guix d’Infantil | núm. 59 | gener 2011 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada